| Racconto di paese |
| Laffresch On dì, on poo de temp indree, son vegnuu a conoscenza dona veggia stòria, succeduda chì a Vignaa tanti ann fà, stòria che mì adèss ve voeuri contà, inscì come lhann contada a mì. Serom a la fin di ann quaranta, la guèrra lera finida da pòcch, el prevòst Don Luis Marcòra el voreva mètt on poo a pòst el Gesioeu, inscì chi in paes ciamen la gesètta de San Bias o de San Ròcch, a ghhoo mai ben capii la faccenda di duu nòmm. On dì el ciappa sù e va in comun a parlà cont el sindich, el sig. Aldo Manzon per vedè sel podeva vegnigh on ciccin incontra, ma se la parròcchia lera minga tròppa in grana figuremes el comun, de danee nanca lombra, la guèrra laveva sugaa sù tutt i pòcch risòrs. El sindich dispiasuu de minga podè aiutall, ghè fa però ona promèssa, lavaria vist se podeva mandagh on quai operari per dà ona rinfrescada al Gesioeu, bastava ona man de pittura, per tirà via el vonc chel sera accumulaa sù i mur. Ma nissun voreva andà a laorà per poeu vèss pagaa con duu did in dì oeugg, fin quand vun di ultim operari chel comun laveva ciappaa a laorà el se dichiaraa disponibil, anca in cambi don bèll nigottin dòr. Lera on fioeu giovin, alt, biond, con duu oeugg celèst e ona bèlla barba, lera nò del paes el vegniva dal Friuli el ghaveva anca on zio pret, forse per quèst lera dispòst a fà el laÙ per nient. Ona sera el se presenta in canònica per vedè e per podè fà on pian de laÙ, el prevòst le pòrta lì al Gesioeu, dopo avè dervii la pòrta a fadiga per via de la serradura on poo ruggina, laccompagna denter, i mur eren pròppi sporch, tutt scrostaa e pien de magg dumidità. Lù el da onoggiada in gir e ghe dis: - Basta pòcch, ona bèlla scrostada, on poo de stucch e on ciccin de pittura. - Se tel diset tì che basta pòcch a mì par chel laÙ lè nò pròppi inscì pòcch. - Ma nò Don Luis, chel se preoccupa minga, ghè pensi mì, basta laorà cont entusiasmo e bòna volontà che quand se laora a sta manera se sent nanca la fadiga. - Mha sarà come te diset tì, ma mì hoo vist ben pòcchi operari laorà cont entusiasmo e bòna volontà e, i hoo semper sentii lamentass per la fadiga. - El vedarà lè come disi mì, faroo anca a svelt. - Sarà, a bon cunt finii el lavorà se mettarèmm daccòrd, poeu se te fà piasee, vist che te see inscì indepertì a la sera te pòdet mangià con mì in parròcchia, ghhoo minga tant, ma la mia perpetua cont el pòcch che la ghha la fà miracol a ghhoo ancamò de capì se lè ona strega ò ona maga te vedaree. - Don Luis mì maccontenti don tòcch de pan e ona crosta de formagg, podi minga perd temp marrangiroo, ghe sont abituaa. - Come te preferisset, me se te dovessess cambià idea, te saree semper el benvegnuu. - Grazie, ma ghe ne saraa minga de bisògn. El dì dopo, finii el laÙ se presenta al Gesioeu con tutt loccorrent per podè comincià, ona carrioeula, pennei, calcina, spatol, vernis e on bèll fratazz noeuv che ghaveven regalaa i so collega, se sentiven on ciccin in colpa per avèll lassaa in deperlù. Ma lera mej inscì, preferiva laorà soll, el laorava pussee a svelt e podeva fà come voreva senza nissun tra i pee. Tutt i ser finii el laÙ, landava al Gesioeu senza perd nanca onattimm e se metteva sòtta de gran lèna, finii de scrostà tutt i mur, dopo avei ben stuccaa, el tacca a sbiancà. Dopo ona settimana de gran sudaa, el Gesioeu lera nètt e bèll come mai lera staa a memòria dòmen, Don Luis lera tutt content, mai laveva vist inscì splendent. - Bravo Giusèpp, te faa on gran bèll laÙ, son pròppi soddisfaa, bravo te seet in gamba. - Ma nò a lè domà el me mestee, ghe voeur nient. - Sarà, ma quei che laoren ben hinn pròppi pòcch, ti te see vun di quei, bravo. - Doman, vegni chì, ghe doo anmò onoggiada e porti via la mia ròba. - Fa come te voeuret, come se te fusset a cà toa, poeu ven de mì che se metterèmm daccòrd. - Ghe nient de mettes daccòrd, sèmm a pòst inscì, lhoo faa pròppi volentera. - Te see on gran bravo fioeu. - Sarà che ghhoo on zio pret, quindi sont abituaa a laorà per la Gesa, vorarà dì chel disaraa ona preghiera per mì. - Quest senzalter, ghe mancaria, lè il minim che podi fà. El dì dopo Giusèpp el va lì a la gesètta, ona vòlta andaa denter resta a bocca vèrta, tutt i paret eren a pòst tranne voeuna, quèlla a la sinistra dellaltar che se troeuva in ona niccia, la tintura lera colada, come se la se fudèss staccada, la paret lera tutta maggiada la pareva umida, el riessiva minga a capì se diavol lera succèss. El guarda, el rigurda, el tocca, ma el mur lè succ lè nò bagnaa, probabilment sarà staa umid quand laveva sbiancaa, naturalment el se perd minga danim, rascia via tutta la tintura ghe daa ona bèlla rasada e stuccada e le lassa lì a sugà. El dì apprèss el va a vardà e la paret lera bèlla succia, el tira foeura i sò arnes e ghe da anmò ona pitturada e per vèss pussee sicur ghe ne da on para, poeu tutt soddisfaa vist che pareva tutt a pòst el va a cà, ma per sicurezza el lassa lì tutt el sò material. Sorpresa di sorpres, la sera dopo quand el va a vedè, quèlla paret lè anmò tutta maggiada, la calcina la par colada el mur par bagnaa, stupii el tucca el mur, ma lè succ, se lontana on para de pass per guardà la paret da lontan, ghe par fin chè i magg ghabbien formaa on disegn. - Ma va lè la mia immaginazion, però riessi minga a capì. El va a ciamà el curaa e ghe conta su la stòria. - Quèlla lè la paret espòsta a nòrd, quindi lè anca la pussee umida e frèggia, sarà per sto motiv che fa fadiga a taccà. - Sarà, ma mì son minga tròpp convint lè la prima vòlta che me capita ona ròba del gener. - Fasèmm ona proeuva la lassom sugà ben ben prima de dagh anmò ona mann. Inscì el Giusèpp el fa, anzi per vèss pussee sicur ghe mètt davanti ona stuètta elettrica per fà sugà mej. La sera apprèss, el mur lera pròppi bèll succ, de bòna lèna el comincia a pitturà, ghe da voeuna, dò, trè mann, poeu per vèss pussee sicur ghe dà anca la quarta, on poo stracch pianta lì el va a riposaa, ma el passa ona nòtt tutta agitada, continoa a pensà a quèlla paret che la par quasi stregada, el fa anca di brutt sògn. La mattina prima dandà al laÙ el passa dal Gesioeu per vèss sicur che tutt sia in ordin, ma come el va denter ved che la sòlita paret lè ancamò tutta maggiada. - Come pò vèss possibil ?, cossa diavol succed ?, riessi pròppi nò a capì. El va dal prevòst e ghe conta sù quèll che ghè capitaa quèlla mattina. - Che strano come se podarà fa?. - Ghhoo pròppi minga idea, ghe sarà nò on quai malefizzi, ona quai stregoneria?. - Dill nanca per schèrz, bisògna minga cred a chì ròbb. - Sarà ma mì troeuvi minga spiegazion plausibil. - A ghè spiegazion per tutt te vedaree, poeu ghe ridarèmm a sora. - Sperèmm chel sia me l dis lù, ma adèss ghèmm de trovà la soluzion, ghè pensaroo a sora. El dì dopo, vist che lera domenega, el va al Gesioeu e se mètt lì settaa giò davanti a la paret maledètta, la guarda, la riguarda ghe tira minga via i oeugg de dòss, ghha anca di sensazion on poo strani i magg sul mur ghe paren on disegn. Savvicina a la paret, le tocca, poeu prova a piccagh a sora, per vedè se ghera on quaisòss de strani, intanta chel piccava cont el manigh de la cazzoeula in on pont par che sòtta sia voeui, picca e ripicca sì in quèll pont el son lera divers, pareva pròppi voeui. - Se foo ?. Se domanda. - Che la vaga come la voeur. Ciappa su martèll e scalpèll e comincia a tirà via tutta la part superficial del mur, saveva nanca lù el perchÈ, ma sentiva che doveva fall come se quaivun o quaicòss ghe lordinava. Man man che procedeva lera pervas dona fòrza noeuva, laorava con gran truscia, el sentiva come on gran calor, piccava ona martellada dree a laltra, fin quand sotta on para de ghei lha cominciaa a vedè on quaicòss come on dipint, onaffrèsch. Lera minga tròpp nitid chissà i ann chel ghaveva, lera tutt scolorii, tirada via tutta la part se sora lha cominciaa ad andà pussee adasi con gran precauzion, cont on pennèll succ faseva giò la polver, finii ghaveva lì davanti ai oeugg onaffresch chel rappresentava la Resurrezion del Signor, el pianta lì e via de corsa a ciamà don Luis. - Don Luis, don Luis, chel vegna subitt ghhoo quaicòss de faggh vedè. - Se ghè ? se te trovaa dinscì important ?. - Don Luis simmagina nò se hoo trovaa, onaffrèsch. - Onaffresch ?. Rivaa al Gesioeu e andaa denter don Luis el resta lì a bocca verta, laffresch lera davanti ai sò oeugg, scolorii, sbiadii, cont i facc che se vedeven quasi poo, ma se intavvedeven i sagom, on poo de color e la scèna de la Resurrezion. - Che bèll, ò chemozion. - Disevi mì che ghera sòtta on quaicòss, lè on miracol. - Dai Giusèpp dì nò bestèmm, ghè nissun miracol. - E la pittura che se taccava nò ?. - Lassa stà i miracol adèss pensèmm a restauraa sto bellissim affrèsch. - Scior curaa sel voeur ghel metti a pòst mì. - Guarda che ghe voeur onartista, on pittor de quei vera. - Scior prevòst lè nò per indoramm, ma mì son verament brao. - Va ben vedarèmm soo che te seet in gamba, ghe pensaroo. Per on quai dì don Luis ghha pensaa, appena podeva landava al Gesioeu per rimirà el so affrèsch, ghe pareva semper pussee bèll, ghaveva ona quai somiglianza con quèll che ghera a la Cappellètta del Lazzaret se somigliaven ghaveven avuu probabilment la stèssa man. Se vedeven, sebben on poo sbiadii, anmò i color original, domà la faccia del Signor lera scolorida del tutt, sintravvedeva appena el contorna, menter tutt el rèst lera quasi perfètt. Anca Giusèpp landava a vedèll, ògni moment liber lera lì a rimirà la soa scoperta, de nòtt le sognava e simmaginava de vèss lù a restaurall, sentiva e saveva de podè faghela, lera tròpp ciappaa da quèllaffrèsch, ghaveva come ona fissazion, ghè pensava semper, ògni moment del dì e de la nòtt. Poeu on dì senza di gnent a nissun el comincia a laoragh a dree, pian pianin, ma cont ona gran passion, sera anca procuraa tutt el material a sò spes, ghaveva spenduu ben duu stipendi, ma sentiva nel sò coeur che doveva fall a qualsiasi cost. Ghha laoraa tutta ona nòtt e laveva faa on gran bèll mestee, la mattina al spuntà del sÙ lera in contemplazion quand ghe capita lì el prevòst, don Luis. - Ma te see staa tì a fà sto gran bèll laÙ ? - Si don Luis chel me scusa son staa mì, ma sel voeur pianti lì subitt. - Ma nò ghe mancaria te faa on laorà meraviglios, savevi nò che te seret inscì bravo. - Lè stada ona sorpresa anca per mì, ma me son sentii on quaicòss denter come se quaivun guidava la mia man. - E daghela con stì idei, te see bravo e basta on ver artista, continoa pur. Don Luis lera inscì content che lha mandaa a ciama quei de la soraintendenza ai bei art, anca lor hinn restaa meravigliaa dal laÙ del Giusèpp, mai aveven vist on restaor faa come quèst, lera verament perfètt. Dì dopo dì, ora dopo ora laffresch chiappava loriginal splendor, lera quasi finii, ghe mancava domà la faccia del Signor, quèlla laveva lassada per ultimm. La vos la sera sparpaiada, vegniven a vedèll da lontan e tutti restaven estasiaa davanti a quèll capp dòpera, Giusèpp laveva anca ricevuu alter offèrt de restaur, ma lù ghaveva in ment domà queschì, voreva finill el pussee prèst possibil, ma sera on poo topiccaa su la faccia del Signor. Laffrèsch lera ormai finii, mancava domà el vis del Signor, Don Luis lera content me ona Pasqua, anca per via di offert che faseven tutti stì visitator, ma tutta la gent spettava la fin del laorà, ormai mancava pòcch, lera question de or, poeu se saria poduu rimirall in tutt el sò original splendor, anzi forse lera, se possibil, pussee bèll de prima. Ona mattina molto prèst, Giusèpp sera recaa al Gesioeu con lintenzion de finì, lera lì intent che le studiava, quand ghe sembrà de vedè ona lus che la splendeva denter laffrèsch, i personagg pareven animaa, pareven vera i Angioll, la Maria de Magdala, i Centurion, el sÙ el pareva cald e lusent, come se la scèna la fuss pròppi vera e che la se svolgèss lì sòtta i sò oeugg. Se stupiss, se stropiccia i oeugg incedul de quèll chel ved, se dis che probabilment lè on poo de strachèzza, ma i figur paren quasi chel ciamen, che ghe disen dandà denter, lì insema a lor. Ona forza de sora de la natura, le sping vers el dipint, le ruzza contra el mur, Giusèpp cerca de resist se oppònn con tutti i sò forz, ma contra quèlla energia pò faggh nagòtt, se sent schiscià adòss al mur, se sent perduu, ghe manca el respir, comincia a perd i sens, ma allimprovvisa ghe passa la paura lè mai staa inscì ben con quèlla lus che ghavvòlg tutt el còrp. In vers mezzdì quand Don Luis el va a vedè lì al Gesioeu se ferma de colp el laorà lè finii, bèll, bellissim, straordinari, on ver capp dopera, lè inscì perfètt che par nò on quader, la par ona scèna vera, paren ver i Angioll, par vera Maria de Magdala, paren vera i Centurion, ma soratutt par vera el Signor, par pròppi chel vola vers el Paradis. El vis de Gesù lè sorrident i oeugg paren moeuvès el Sacro Coeur par quasi de vedèll a batt, Don Luis el ghha nanca on ciccin de fiaa, lè tròpp meravigliaa, el cerca Giusèpp per complimentass, ma Giusèpp ghè nò, le cerca de chì e de là, ma el par sparii, el cerchen in tutt el paes, riessen minga a trovall, continuen a cercall per dì e settimann inutilment. - Chissà in doe diavol sè casciaa, forse lè andaa via per minga vèss pagaa, stupidòtt, lha faa el vis del Signor somigliant a lù, i oeugg i cavei la barba, poeu lè sparii, và a capì. Nissun però saccorgeva che quand on quaivun savvicinava a laffrèsch la faccia del Signor la se animava, la sorrideva, i oeugg lanciaven bontà e i mann daven la benedizion, Don Luis laveva capii subit don quaicòss de strano, ma ghe pareva impossibil, ma và diseva semper, tutt ball. Ma appenna podeva landava al Gesioeu e se metteva, quand lera in deperlù, a parlà con laffrèsch, quei pòcch che hann poduu vedè la scèna de nascòst, hinn pront a giurà che Gesù ghe rispondeva. Da quei dì nissun lha pu sevee nient del Giusèpp, chì diseva che lera tornaa al sò paes nel Friuli, chi chel sera sposaa e miss su cà, chì che lera emigraa in America, domà Don Luis saveva con precision in doe lera, denter laffrèsch, lì al Gesioeu. Hoo contà stà stòria come lhoo sentida, hoo cercaa de contavela senza giontà e omètt nient se non on ciccin de fantasia; speri che a comincià da incoeu la gent la vaga on poo pussee de spèss in Gesa lì al Gesioeu, poeu a la Cappellètta del Lazarètt se pò vedè laffrèsch che lha ispiraa stà stòria. Renato Colombo Inizio |